Ho fa amb el poemari Insomni
El suecà Salvador Ortells, amb Insomni, va aconseguir el Premi Ausiàs March de Poesia dels Premis Literaris Ciutat de Gandia 2024. Estos guardons, convocats i gestionats per l’IMAB (Institut Municipal d’Arxius i Biblioteques), organisme especial de l’Ajuntament de la capital de la Safor, són publicats per Grup62.
Insomni, de l’exdirector de l’Espai Joan Fuster, és un poema llarg dividit en cinc parts, en què el poeta exposa els seus pensaments en una nit d’insomni, adreçant-se sovint a la seua filla. A banda de “l’interès sostingut i l’organicitat de l’obra”, el jurat va valorar especialment “la destresa amb què l’autor combina les tirades d’alexandrins amb alguns passatges en prosa”.
A Salvador Ortells l’acompanyarà Helena Rufat (Torrelameu, la Noguera, 1967), qui amb la novel·la Les ànimes fidels, es va fer amb el Premi Joanot Martorell de Narrativa. La novel·la de Rufat tracta les lluites personals i col·lectives d’una mestra i una infermera en temps de guerra. Una història de coratge i lleialtats a la rereguarda de l’Ebre que combina personatges ficticis amb figures històriques reals, oferint una visió realista i viva de la guerra i els seus efectes.
Els premis es lliuraran divendres 22 de novembre del 2024, en el transcurs d’un acte públic i solemne que se celebrarà a la ciutat de Gandia, en el context de la Tardor literària. Les obres guanyadores arribaran a les llibreries el 6 de novembre.
46 edicions
La regidora de Cultura i de l’Institut Municipal d’Arxius i Biblioteques, Balbina Sendra, va felicitar els guanyadors i va agrair, tant els membres dels dos jurats, com a Grup 62 i l’equip de l’IMAB el seu treball per continuar fent dels premis literaris ciutat de Gandia un dels més importants i referents de les nostres lletres. “Cal dir que, tant el 46é Premi de Narrativa Joanot Martorell, com el 62é de Poesia Ausiàs March consoliden des de fa dècades Gandia com a capital literària, bressol dels clàssics, però també com a casa d’algunes de les principals veus poètiques i plomes literàries de la nostra època; des de Josep Piera, Teresa Pascual, Maria Josep Escrivà, Ferran Garcia-Oliver, Isabel Canet… Fins a nous referents com Joan Deusa. Per sort, la nòmina dels hereus de March i Martorell és molt llarga i el futur està més que garantit”, va indicar Balbina Sendra.
