També va ser traductor, sobretot de l’obra d’Albert Camus, i va tenir cura de l’edició del Tirant lo Blanc en quatre volums amb gravats de Manuel Boix
L’escriptor i editor Josep Palàcios i Martínez va morir la matinada de divendres a dissabte 5 d’abril als 87 anys. Nascut a Sueca (València) l’any 1938, Palàcios va ser una de les veus més singulars i hermètiques de la literatura catalana. La seua obra, d’una minuciositat excepcional, va destacar per la seua profunditat intel·lectual i per la seua capacitat d’evocar imatges literàries úniques. L’any 1959 va iniciar la seua carrera literària amb el recull de versos Les quatre estacions (Premi València 1957 de Literatura-Poesia), una obra que va marcar el seu començament en el món literari.
Hereu i marmessor de Joan Fuster, Palàcios va deixar una petjada profunda en la literatura contemporània, tot i la seua tendència a mantenir-se allunyat dels focus públics. Als anys huitanta, va reaparéixer després d’un període de silenci, en col·laboració amb l’il·lustrador Manuel Boix, amb qui va crear diversos llibres d’artista i volums de bibliofília, com Ocells, miralls (1981) i La serp, el riu (1986).
La seua obra va ser reconeguda amb diversos premis, com el Premi de la Crítica del País Valencià (1981) pel seu llibre de poemes Devastació i el Premi Crítica Serra d’Or de contes (1990) per Alfabet (1989), una de les seues obres més reconegudes. El 1991 va rebre el Premi de la Crítica dels Escriptors Valencians de teatre per la seua obra Tríptic de Tirant lo Blanc (1990).
Malgrat la seua reclusió, Palàcios va mantenir una producció literària que continuava provocant reflexions profundes sobre el sentit de l’escriptura. El 2009 va publicar el poema Un nu, seguit el 2013 per La imatge, un llibre que recull gairebé tota la seua producció publicable, des d’Alfabet fins a Assaig de destrucció.
Palàcios no va ser mai un escriptor convencional i sovint desafiava els cànons establerts. El seu estil provocador i autocrític es reflectia en les seues reflexions: “És graciós, però la veritat és que no em reconec influències de cap escriptor català, sinó solament dels seus diccionaris”, afirmava en La imatge. També va posar en qüestió el concepte mateix de la fama literària, referint-se a si mateix com un “escriptor frustrat” i “fracassat”, tot i que continuava escrivint sense preocupar-se per la glòria.
Difusor cultural
A més de la seua tasca com a escriptor, Palàcios va ser traductor de l’obra d’Albert Camus i va cuidar l’edició del Tirant lo Blanc en quatre volums amb gravats de Manuel Boix entre 1978 i 1983. També va ser curador, juntament amb Antoni Furió, de l’Obra completa de Joan Fuster (2002 i 2012), una tasca que va enriquir encara més el seu llegat com a conservador i difusor de la cultura catalana.
Amb la seua mort, la literatura catalana perd una figura fonamental i un home que, des de la seua reclusió, va continuar donant llum a una obra única i profundament reflexiva.
