OPINIÓ · Pilar Medrano, Pense Pensions Dignes
Està molt bé tindre un dia al calendari per a nosaltres i que tothom recorde que som una part molt nombrosa (cada vegada més) d’aquesta societat, però què passa durant els 364 dies restants? És molt important recordar que la resta de l’any existim, que tenim les nostres NECESSITATS, però sobretot els nostres DRETS que, al llarg d’aquests anys del naixement del Moviment Pensionista, estan eixint a la llum les nostres reivindicacions. I com som una generació solidària, reivindiquem també les necessitats d’altres associacions i moviments socials.
Per diversos llocs: calendari, xarxes socials, per la plataforma COESPE, hem rebut la notificació que l’1 d’octubre és el nostre dia. EL DIA DE LES PERSONES MAJORS.
El dia de les persones grans ha de servir per a recordar que en el seu dia vam ser joves, vam formar part d’un país que durant més de 40 anys, va estar sumit en la foscor, sense drets, sense llibertats, en la ignorància i l’analfabetisme de tot un poble. Però per sort, la dissortada vida de pobresa que va empényer milions de joves i adults a emigrar a Europa, el segle passat, va servir per a obrir els ulls i veure la llum d’una altra realitat, diametralment oposada. Conéixer una part de la història que havia estat esborrada dels llibres (per aquells que sí pogueren anar a l’escola), experimentar la llibertat, aprendre que existien uns drets humans, laborals i socials. A més aportant, des de la distància, els seus estalvis per tornar un dia a la seua terra, als seus orígens, i participar en el nou rumb que el país havia encetat.
Malgrat la resistència de l’elit del poder, la gent va perdre la por i en pro d’una política “del benestar” va anar conquerint eixos drets que durant tants anys els havien negat. Però, com en els contes on sempre hi ha un personatge malvat i sovint la resta de personatges depenen d’ell, en la societat actual, el personatge malvat és el CAPITALISME FEROTGE, que el 2008 ens va dur a una crisi econòmica salvatge, agreujada en el nostre país per un govern conservador que va retallar sense pietat tots els drets que havíem aconseguit, anteposant el capital a les persones, retallades dels Serveis Públics, Sanitat, Dependència, Educació. Unes retallades amb conseqüències nefastes, agreujades en Sanitat i Residències de la tercera edat per la pandèmia de la Covid19.
Conseqüències molt greus que arrosseguem. Més de 34.000 persones que vivien en Centres de la tercera edat han mort (dades al 28 de febrer de 2023), moltes sense ser derivades a hospitals, per protocols establerts pel govern d’eixa Comunitat, com va passar a Madrid. Si aquest fet és greu, encara ho agreuja més la negativa del fiscal superior de Madrid a investigar les morts en Residències. Les famílies han recorregut a la Comissió Europea que estudiarà les morts en les residències de Madrid. Potser, tant aquests polítics com fiscals que tenen aquestes actituds tinguen un alt coeficient d’intel·ligència, però els manca la intel·ligència emocional, que per a mi i per a les persones majors és la més important, perquè és la que actua amb humanitat, amb el cor i no amb el cap.
Les Persones Grans demanem DIGNITAT els 365 dies de l’any, la dignitat que sovint no rebem de les Administracions bé siga local, autonòmica o estatal. Han d’augmentar a tots els nivells els pressupostos Socials. Cal que les normes per a tindre accés a qualsevol informació o petició no siguen generals, han de ser pensades per a totes les persones que no podem relacionar-nos amb màquines, que ens cal l’ajuda humana, el caliu d’unes persones amables i comprensives i sobretot empàtiques perquè un dia també elles es veuran com nosaltres. Ens calen unes Residències amb personal suficient per a atendre’ns dignament i no oblidar-se de nosaltres en un balcó a la solana de l’estiu. No es pot fer negoci amb les persones, demanem unes Residències Públiques i de qualitat, un altre model és possible, així com una Sanitat Pública i de qualitat, sense llistes d’espera interminables.
Per aconseguir aquesta DIGNITAT per a la gent major, des del Moviment Pensionista, estem lluitant setmana darrere setmana, i anem a continuar en el nostre activisme. La setmana vinent, les plataformes de pensionistes, associacions i moviments socials, de tot l’Estat, serem a Granada, perquè hi ha una Cimera dels Caps d’Estat i de Govern de la Unió Europea, amb l’actual president de la Unió, senyor Sánchez, s’hi reuneixen per prendre decisions que després recauen sobre tots els ciutadans de la Unió. Unes decisions purament econòmiques i comercials que difícilment afavoreixen els ciutadans d’Europa, pretenen una privatització de les pensions que sumirà les futures persones pensionistes en la pobresa i fins i tot en la misèria. Per això enfront de l’Europa dels mercaders proposem l’Europa de les persones. Una altra Europa és possible.
I l’altra convocatòria serà la gran Manifestació que tindrà lloc a Madrid, el proper 28 d’octubre. Una convocatòria que esperem que siga, com en anteriors edicions, un èxit de participació, perquè tant la classe treballadora com pensionista ens hi juguem molt i hem de fer PINYA, perquè governe qui governe el futur de les pensions i dels serveis públics es defensen.
Pilar Medrano
Pense Pensions Dignes
