Les escriptores Rosa Roig i Vicenta Llorca presenten un “poemari diferent” que, a més, compta amb les il·lustracions de Manola Roig
Les escriptores Rosa Roig i Vicenta Llorca presenten, este dimecres 5 de març a la Biblioteca Pública Municipal, la seua última creació, anomenada Cada puntada, un mot i en la qual amb comptat amb les il·lustracions de Manola Roig. Publicada per Lletra Impresa Edicions, este poemari el qual defineixen com a “diferent” és el resultat de la fusió de dues veus que han provat de convertir-se en una de sola. Dues veus, doncs, complementàries i confluents que descabdellen un corrent infinit de paraules etèries i improvisades, amb el ressò de les poetes andalusines, els landais de les dones paixtu de l’Afganistan, les chansons de toile franceses i les justes poètiques entre dones del Japó com a referències històriques i fonts d’inspiració. Tot plegat amb les il·lustracions brodades per l’artista Manola Roig configura “un tapís teixit sobre l’espai immaterial i alhora tangible, essencial, de la llibertat de la poesia. Un brodat de mots on l’alliberament i la catarsi que proporcionen una sororitat compartida i la complicitat d’una rebel·lia feminista sense complexos assoleixen l’excelsitud d’un exercici poètic únic, intransferible i impactant”.
Diu el pròleg de Manolo Gil, que “Cada puntada, un mot és un poemari anticanònic de Vicenta Llorca Climent i Rosa Roig Celda. Dues veus que parlen, raonen, es reafirmen, discrepen, s’estimen, s’acaronen, es fonen en un gresol com l’aliatge cabalístic de dos metalls mítics. Una presència de dues veus en la qual la personalitat individual desapareix per configurar-se en l’essència indestriable i única, quasi eleusítica de ser dona”.
Les autores presentaran una obra “resultat de la fusió de dues veus que han provat a convertir-se en una de sola. Entés com un joc literari, fet pel plaer d’escriure i compartir, que s’entrellacen mitjançant breus intervencions, àgils, intenses, abruptes, emocionants sempre. Dues veus que filen paraules per teixir un espai d’alliberament i catarsi”.
“Escriure, com llegir, és una tasca feta en solitari. No sempre. Però, què passa quan apareix l’alteritat? Què passa si assagem amb una doble veu que acaba convertida en una sola? Què passa si encetem un joc que mai acaba entre llegir i escriure i escriure i llegir?”, es pregunten les creadores.
“Un dels millors al·licients dels textos escrits a quatre mans és que s’arriba a un punt difús en què no hi ha forma possible de distingir el fil de cadascuna de les veus. És este un instant de goig indescriptible”, asseguren Vicenta Llorca i Rosa Roig.
