Més del 76 % del professorat de l’IES Joan Fuster secunda l’aturada en diverses jornades on les famílies i l’alumnat se sumen a la defensa de l’escola pública
La comunitat educativa de Sueca ha protagonitzat esta setmana una de les protestes més significatives de la comarca en el marc de la vaga indefinida que viu el sector de l’ensenyament. Amb xifres de participació que superen la mitjana comarcal, la capital de la Ribera Baixa ha transformat les seues aules i carrers en un clam per la millora de les condicions educatives.
Segons les dades recollides durant la primera jornada de vaga, l’IES Joan Fuster de Sueca va registrar un seguiment massiu, amb més de les tres quartes parts del seu professorat (76%) absent de les aules. Esta xifra s’eleva encara més en la seua secció de Sollana, on el suport a l’aturada va assolir el 80%. L’impacte de la protesta també es va fer notar en la reducció de l’assistència de l’alumnat, molts dels quals van optar per secundar la vaga convocada pel Sindicat d’Estudiants.
La jornada de reivindicació va arrancar dilluns de matí amb una concentració de docents a la plaça de l’Ajuntament per a visibilitzar el conflicte i denunciar la falta de diàleg amb la Conselleria d’Educació. La protesta es va intensificar a la vesprada amb una manifestació multitudinària on professors, famílies i alumnat van marxar units per la mateixa causa.
La convocatòria va comptar amb el suport actiu de les associacions de famílies del CEIP Carrasquer, el CEIP Cervantes i l’IES Joan Fuster, així com de representants del Centre d’Educació Especial Miguel Burguera i l’Escola d’Adults de Sueca.
Reivindicacions
Els motius que han portat la comunitat educativa de Sueca al carrer traslladen una realitat de caràcter comarcal. Entre les principals peticions s’hi troba una millora d’infraestructures, ja que alguns centres (és el cas dels dos col·legis públics de Sueca) compten amb una falta de climatització i instal·lacions deficients. Una altra de les reclamacions és la reducció de ràtios per a permetre una atenció més individualitzada i un increment de les plantilles de professorat i educadors per al personal més vulnerable. I la tercera de les reivindicacions principals és la defensa del valencià. El sector educatiu exigeix que la llengua pròpia mantinga el seu paper vehicular i no esdevinga una qüestió secundària en el sistema educatiu.
Des de Sueca, el missatge és clar: les mobilitzacions es mantindran mentre no hi haja una proposta de negociació “seria i efectiva” per part de l’administració autonòmica. “L’escola pública s’estima, no s’ofega”, van sentenciar els participants d’unes jornades que ja formen part de la història de la reivindicació local.
