La jornada «La premsa casolana: Memòria, història i transició digital de la comunicació local a Sueca» va analitzar el paper vertebrador dels mitjans de proximitat i la fita històrica dels més de 800 números en paper de Suheca.com
La comunicació local de Sueca es va mirar en el seu propi espill entre la vàlua de les capçaleres històriques i els desafiaments de subsistència que planteja la transformació digital. La jornada «La premsa casolana: Memòria, història i transició digital de la comunicació local a Sueca», celebrada al Saló d’Actes de la Casa de la Cultura, va reunir periodistes, representants institucionals i lectors en el marc del programa «Arrels: periodisme i territori», impulsat per l’Associació de la Premsa Comarcal Valenciana en conveni amb la Generalitat Valenciana i organitzat pel mitjà local Suheca.com.
L’encontre va arrencar amb un repàs hemerogràfic a la trajectòria periodística del municipi, una de les més prolífiques i continuades del territori valencià. L’eix central de partida va ser la consolidació de Suheca.com com la publicació de caràcter no religiós més longeva de la història de la ciutat en nombre d’exemplars, en superar amb la seua edició impresa els 800 números i sobrepassar la marca històrica de la revista El Anunciador Comercial, que va editar 638 números entre 1922 i 1936.
L’alcalde de Sueca, Julián Sáez, va subratllar durant la seua intervenció la necessitat de protegir i reconéixer este arxiu viu: «Una ciutat que no disposa de cronistes que conten el seu dia a dia corre el perill de veure difuminada la seua pròpia identitat col·lectiva. Comptar a Sueca amb iniciatives que han superat les vuit-centes edicions en paper és la prova de l’arrelament d’una ciutadania activa i participativa que vol reconéixer-se en les seues pàgines. Les institucions hem de garantir el suport a la premsa que cohesiona el nostre teixit veïnal».
El debat es va centrar posteriorment en la convivència entre el suport físic i els formats digitals. La regidora de Comunicació, Pilar Moncho, va destacar el valor afegit de la reflexió i el tractament reposat enfront de la voràgine informativa: «En un context marcat pel soroll i la immediatesa efímera d’internet, la premsa de proximitat continua sent un refugi imprescindible de rigor, contextualització i serenitat. Des de l’administració i els mitjans locals tenim el compromís d’apropar la informació de servei públic a la ciutadania sense perdre la connexió directa amb el carrer ni el respecte pel criteri professional».
La sessió va dedicar també un espai a debatre sobre el mapa comunicatiu del municipi i va posar el focus en una anomalia prolongada en el temps: el fet que Sueca no compte amb una emissora de ràdio local que acompanye el dia a dia de la ciutat.
El ponent i periodista Carles Galletero va aprofundir en esta realitat i en els canvis d’hàbits del públic: «La premsa casolana és un testimoni insubstituïble de la nostra història recent i un pilar comunitari. Hem sigut capaços de mantindre viu el paper contra tot pronòstic, però a Sueca se li ha quedat una assignatura pendent amb les ones: no haver consolidat mai una ràdio municipal ens ha privat d’una eina bàsica d’immediatesa oral i participació popular. El repte clau ara passa per a traslladar la complicitat del lector de paper a l’entorn digital sense sacrificar el valor documental de l’hemeroteca».
L’activitat va concloure amb un col·loqui obert en el qual es va reivindicar la funció de la premsa comarcal com a element d’integració social i arrelament territorial enfront de la uniformitat dels grans fluxos informatius.
