Nascuda a Sueca l’any 1913 i morta en un hospital públic de París el 2010, va ser recompensada amb els màxims honors a l’estat francés
Per a la regidora de Memòria Democràtica, Roser Viñoles, la notícia representa un primer pas fonamental. Des que va assumir la responsabilitat del departament, va entendre que “este projecte havia de desbloquejar-se i, sincerament, me’l vaig prendre com un repte personal”. Viñoles va admetre la complexitat de la situació, que havia dificultat l’èxit dels governs anteriors.
La regidora va agrair a la Diputació l’ajuda econòmica amb la qual es farà “un pas ferm per a complir amb el compromís que vam adquirir en entrar a governar: posar en valor la memòria d’una dona referent a la nostra ciutat, complir amb la seua última voluntat i oferir a Sueca un espai dedicat a la memòria antifeixista, al pensament crític i a la defensa dels valors democràtics”.
Viñoles va qualificar Virtudes Cuevas de símbol de “dignitat, de coherència i de compromís amb la llibertat”. “Hui podem dir que estem més prop de fer realitat el seu desig i de retornar-li a Sueca una part molt important de la seua història i del seu patrimoni democràtic”, va concloure.
Qui era?
La història de Virtudes Cuevas Escrivà (1913-2010) és la d’una generació que va pagar un alt preu per defensar la República i els ideals democràtics. La seua trajectòria vital subratlla la connexió ineludible entre la Guerra Civil Espanyola i la Segona Guerra Mundial.
Cuevas va militar activament a les Joventuts Socialistes Unificades i es va allistar al Cinqué Regiment, un dels cossos d’elit del bàndol republicà. Amb la derrota, es va sumar al gran èxode de l’exili, la coneguda com a Retirada, travessant els Pirineus cap a França. No obstant això, la seua lluita no va acabar a la frontera; va continuar integrant-se a la Resistència Francesa. Allà, sota els pseudònims de ‘Madame Carmen’ o ‘Madame Vidal’, va establir-se com un enllaç crucial, proveint d’aliments, propaganda i armes a companys anarquistes, comunistes i socialistes.
Esta activitat clandestina va comportar la seua detenció i posterior deportació a l’infern nazi. El seu destí va ser Ravensbrück, l’únic camp de concentració construït específicament per a dones, situat prop de Berlín. Este camp es va convertir en un símbol de la persecució política i de gènere durant el nazisme. Allí, va compartir el patiment i l’esperança amb altres dones resistents, entre elles Geneviève de Gaulle, neboda del general Charles de Gaulle, amb qui va mantenir una profunda amistat fins al final de la seua vida.
La supervivència de Cuevas i la seua posterior tasca de memòria a l’exili la van convertir en un referent. França va reconéixer la seua heroica contribució condecorant-la amb els graus de Cavaller, Oficial i Comandant de la Legió d’Honor, la màxima distinció francesa.
El fet que el seu llegat es materialitze ara a Sueca, amb la Casa Museu, recupera la història d’una suecana excepcional i proporciona a la Comunitat Valenciana un espai dedicat a l’exili, la deportació i la Resistència, temes silenciats que són fonamentals per a entendre la consolidació dels valors democràtics actuals. Les seues restes, retornades a la seua terra natal, reposen al cementiri municipal de Sueca, tancant el cercle de la seua vida. La Casa Museu al carrer Magraners serà el monument viu a la seua memòria i un centre d’aprenentatge per a les futures generacions.
