La Sala Penal ratifica la pena més dura pel crim de 2022, destacant la premeditació i el masclisme darrere de l’assassinat del menor
La Sala Penal del Tribunal Suprem va ratificar fa uns dies la condemna a presó permanent revisable imposada a l’home que va assassinar el seu fill d’11 anys a ganivetades a Sueca el 3 d’abril de 2022. La decisió del Suprem va desestimar el recurs de cassació interposat pel condemnat contra la sentència prèvia del Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana (TSJCV).
Així, el Tribunal va confirmar la condemna dictada per un tribunal del jurat de l’Audiència Provincial de València per un delicte d’assassinat hiperagreujat. Este crim va ser qualificat per l’alevosia i l’acarnissament perpetrat sobre un menor de 16 anys, i va incloure les circumstàncies agreujants de parentiu i de discriminació per raó de gènere, en concurs ideal amb un delicte de lesions psíquiques.
Segons els fets provats, el menor, que es trobava a casa del seu pare, va enviar un missatge de WhatsApp a la seua mare a les 14:04 hores per preguntar-li si podia anar a recollir-lo. Deu minuts més tard, el pare va permetre que el seu fill responguera a la cridada de sa mare mentre l’estava agredint. Els fets proven que l’agressor va matar el seu fill per tal de causar “el major dolor de tots els imaginables a la seua exdona”, sent el “colofó del seu desig de dominació masclista contra ella mantingut al llarg del seu matrimoni”.
El Suprem va desestimar les al·legacions de la defensa. La Sala va considerar que “no hi ha prova suficient d’una alteració psíquica”, permanent o episòdica, que poguera afectar la capacitat de culpabilitat del recurrent, qui reclamava l’aplicació d’esta eximent. El tribunal va argumentar que la defensa “es limita a suposar que, donada la bona relació prèvia de l’acusat amb el seu fill, la seua reacció violenta no va poder tindre altra explicació que un trastorn mental transitori, però els informes mèdics aportats se situen en la direcció contrària”.
Atenuants rebutjades
Així mateix, el Tribunal va rebutjar aplicar l’atenuant de confessió. La sentència raona que “no va existir una confessió total” perquè el reconeixement dels fets es va fer “davant el descobriment dels fets pels agents de policia, una vegada que resultava pràcticament impossible negar l’autoria”.
Finalment, tampoc es va apreciar l’atenuant de reparació del dany. El Suprem va indicar que no hi va haver una reparació efectiva, ja que l’acció del condemnat es va limitar a un oferiment de reparació mitjançant la donació d’un immoble a la mare, però “no consta que l’oferiment realitzat fora real i no existeix acte algun de reparació efectiva”.
