El futbolista va guanyar la Copa de 1954 i les Copes de Fires de 1962 i 1963 i va ser protagonista, amb Antonio Puchades, Paco Sendra i Salvador Ibáñez, d’una generació d’esportistes suecans irrepetible
La localitat de Sueca s’ha despertat hui amb la trista notícia de la mort de l’exfutbolista suecà Daniel Mañó, l’últim futbolista que quedava d’una gran generació que va eixir del municipi en la dècada dels 50 i que va fer que la localitat fora més coneguda pels seus futbolistes que per l’arròs. El mític ‘7’, extrem veloç i habilidós, va conformar una generació amb futbolistes de renom com Antonio Puchades, Salvador Ibáñez i Paco Sendra.
Daniel Mañó comptava amb 92 anys i ens deixa després que els seus veïns i veïnes pogueren acompanyar-lo en els últims anys en diversos actes que serviren per a engrandir encara més la llegenda d’un futbolista dels de la generació de D. José Mahiques.
Fa dos anys, l’Ajuntament de Sueca i la Fundació del València CF van organitzar una exposició sobre la vida i trajectòria del llegendari futbolista. Poc després, es publicava un conte –Daniel Mañó: Manyonet, un coet per l’extrem dret– per als més menuts i menudes elaborat pel també suecà Josep Franco en el qual s’acostava la figura als joves i es refrescava la memòria dels més majors.
Daniel Mañó va pertànyer a la generació de futbolistes nascuts a Sueca que va proveir al València en l’època i no va vestir una altra samarreta durant la seua etapa com a professional: va finalitzar la seua carrera professional al Mestalla.
Mañó, en la seua brillant trajectòria esportiva, va defensar els colors de la SD Sueca, Mestalla CF, València CF (1952-1966), Onteniente CF i CD Alcoyano per a tornar i posar en peus la grada del vell Camp de l’Infantil de Sueca. Va debutar amb el Mestalla amb 18 anys i va passar al primer equip del València als 19, on es va mantenir durant dotze temporades en les quals va jugar un total de 235 partits oficials, conquistant un Copa en 1954 i les dues Copes de Fires (posteriorment denominada Copa de la UEFA) de 1962 i 1963.
Daniel Mañó era una persona molt volguda en la seua Sueca natal. Descanse en pau.
