OPINIÓ · Josep Blay
El 9 d’Octubre de 2024 pel matí, a Sueca, poc abans de començar l’homenatge a Joan Fuster, un amic i jo pengem una bandera estelada al monument dedicat a l’escriptor suecà, on se celebra l’acte. Tot seguit, dos agents de la policia local ens indiquen que, en tractar-se d’un acte oficial, l’hem de retirar. “Si no retira vostè la bandera, la retiraré jo i el proposaré per a sanció administrativa”, ens diu un d’ells. Nosaltres, que no ens volem buscar cap problema, indiquem que estem en desacord, però fem cas immediatament del que ens indiquen els agents.
A continuació, la Muixeranga de Sueca (de la qual el meu amic i jo formem part) realitza la seua actuació dins l’homenatge. Jo, mentre participe d’aquesta actuació, veig com un tercer agent no em treu la mirada de damunt, tal com es pot comprovar en diferents fotos i vídeos de l’acte. Abans d’acabar, els agents em demanen que vaja a parlar amb ells i hi vaig, acompanyat del meu amic.
L’agent em diu que, en tractar-se d’una bandera no oficial, no m’està permès exhibir-la en l’acte i que, en cas de fer-ho, me la confiscarà, m’identificarà i em proposarà per a sanció. Cal recordar que, abans, se’ns havia dit que no la podíem penjar al monument, no que teníem prohibit exhibir-la.
Davant aquesta situació, que ens causa perplexitat a diverses persones de les allí presents, li preguntem que en què es basaria per a proposar aquesta sanció i ell ens respon que “això ho decidirà el fiscal”. Li indiquem que només ens havien advertit que no podíem penjar la bandera al monument perquè es tracta d’un acte oficial i que havíem obeït, tot tractant d’explicar-li que penjar una estelada a un monument dedicat a Joan Fuster és un acte de coherència. Ell, argumenta que “jo no puc saber l’opinió d’algú que va morir fa 50 o 60 anys”. La discussió acaba sense que ningú ens explique per què no podem exhibir, sense penjar-la al monument, una bandera que no és il·legal.
En acabar l’homenatge ens disposem a fer-nos la foto de grup davant del monument i, com que ja ha acabat l’acte, trac la bandera per a la foto, sense penjar-la al monument. En eixe moment, l’agent comença a fer-me fotos o vídeos amb el seu telèfon, i a agafar-me per a traure’m del grup a parlar amb ell. Entre diverses persones li demanem que, per favor, s’espere a que ens acabem de fer la foto. En acabar, em demana que m’identifique i em diu que em proposarà per a sanció, sense explicar en cap moment els motius.
Recapitulant els fets, aquest agent es fixa en mi en el moment que penge l’estelada al monument de Fuster, ja no em treu ull de damunt i no espera ni a què finalitze l’acte per a traure’m fora i amenaçar-me amb proposar-me per a sanció, sense donar cap explicació coherent. Fins i tot havent seguit totes les seues indicacions, l’agent acaba gravant-me i identificant-me, executant una actuació policial incoherent i arbitrària amb l’objectiu de sancionar-me o fer-me passar por per portar una estelada. És a dir, coartant la meua forma de pensar i utilitzant la seua posició d’autoritat per a atacar la meua llibertat ideològica.
Durant el transcurs dels fets, cap agent portava el número d’identificació a la vista i se’ls va haver de demanar expressament.
*Josep Blay
