OPINIÓ · Roser Viñoles, regidora d’Igualtat
La DANA que va colpejar la Ribera del Xúquer i l’Horta Sud el passat mes d’octubre va deixar un paisatge devastador: cases inundades, cultius perduts i infraestructures paralitzades. Però entre l’aigua i el fang va sorgir una força que, massa sovint, oblidem valorar: el teixit social, el suport veïnal i el sentit de comunitat que mantenen vius els nostres pobles.
En pocs dies, vam veure com els veïns i les veïnes organitzaven brigades d’ajuda per netejar cases, repartir menjar o donar suport emocional a aquells que ho havien perdut tot. Un esperit solidari que ens recorda la importància de mantenir viva l’essència dels nostres pobles: les associacions culturals, veïnals i esportives, les xarxes d’ajuda mútua i el vincle entre les persones.
Aquest mateix teixit social és també una línia de vida essencial per a les dones que patixen violència de gènere. En un món que massa sovint les aïlla, la xarxa veïnal pot ser l’espai on troben suport, escolta i recursos per eixir de situacions de maltractament. La violència masclista no només es combat amb lleis i recursos institucionals –que són imprescindibles– sinó també amb comunitats fortes i cohesionades. Quan un poble està viu, amb gent que es coneix i confia en els altres, és més difícil que una dona siga silenciada o invisibilitzada.
La DANA ens ha deixat una lliçó: en moments de crisi, la comunitat salva vides. Però no podem esperar que només funcione en situacions extremes. El treball veïnal i associatiu és un pilar per a la vida quotidiana, i el seu valor es multiplica en la lluita contra problemes estructurals com la violència masclista. Un acte en un casal faller, una jornada esportiva el cap de setmana, una conversa amb una veïna, una activitat en alguna associació poden ser els primers passos perquè una dona es plantege trencar el seu cercle de violència.
Mantenir vius els nostres pobles és, per tant, una responsabilitat col·lectiva. Això implica no només apostar per serveis públics forts –indispensables per a garantir la protecció i l’assistència a les víctimes– sinó també donar suport a les associacions que són ànima i motor del nostre territori. Els ajuntaments han de fomentar espais de trobada, impulsar activitats comunitàries i assegurar que cap dona, en cap racó del nostre territori, es trobe sola davant la violència o l’adversitat.
Al cap i a la fi, el sentit de comunitat ens fa més fortes. Ens fa més humanes. Ens recorda que, davant la destrucció d’una catàstrofe natural o la violència més cruel, només juntes podem reconstruir i avançar. Si volem una societat més justa, igualitària i resilient, hem de cuidar no només les dones que pateixen, sinó també les xarxes que les sostenen.
Ara, més que mai, cal reivindicar el valor d’estar junts. Perquè un poble viu no és només una suma de cases: és la força imparable de les persones que, dia rere dia, es cuiden les unes a les altres. I eixa força és la que, davant qualsevol tempesta, ens farà eixir del fang amb dignitat i esperança.
*Roser Viñoles Tarín, regidora d’Igualtat de l’Ajuntament de Sueca
