OPINIÓ · Julián Sáez Vercher, alcalde de Sueca
El negacionisme, més enllà de les teories conspiratives sobre les vacunes, el canvi climàtic o la pròpia història, ha trobat un nou camp de cultiu per a alguns en la política suecana. Sí, almenys fins 2027, el negacionisme ha vingut per a quedar-se en el discurs de l’oposició i el dels seus agitadors.
Negar l’evidència s’ha convertit en la seua estratègia per a eludir responsabilitats, distorsionar la percepció pública i, sobretot, sobreviure políticament. Per què després de la necessària moció de censura de fa poc més d’un any, als qui ara estan en l’oposició els quedaven dos opcions, la de convertir-se en el Miguel Bosé del Covid i el Donald Trump del canvi climàtic, o la de reconéixer i assumir amb humilitat el forat econòmic que provocaren i demanar disculpes al poble. I és clar, en tot este temps han optat per no baixar-se’n del burro i negar allò que és innegable.
Suecans i suecanes, obrim els ulls, este negacionisme no és simplement ignorància, els negacionistes de Sueca han pres una decisió conscients d’estar rebutjant fets comprovables i amb proves sòlides i verificables que els confirmen. Es tracta, en essència, d’un intent de modelar la realitat segons els convinga, encara que això contradiga els informes tècnics, les estadístiques o la lògica més bàsica.
Els informes d’intervenció no són opinions: són diagnòstics tècnics elaborats per professionals que alerten sobre desviacions pressupostàries, falta de liquiditat o incompliments normatius. Ignorar-los o minimitzar-los per conveniència partidista no sembla massa ‘serio’.
Quan un ajuntament travessa una situació econòmica delicada —avalada per informes d’Intervenció i la necessitat d’acollir-se a un Pla Econòmic Financer— i, tot i això, alguns sectors polítics continuen negant esta realitat, no sols s’està faltant a la veritat, també s’atempta contra la transparència, la responsabilitat institucional i, en última instància, contra la ciutadania.
Alentar dia sí i dia també als fòrums virtuals comentaris com ‘…i diuen que no hi ha diners!’ per a tractar de fer dubtar l’opinió pública que el municipi està en crisi econòmica, insistisc, malgrat les proves documentals existents, és una forma de populisme encobert. És amagar-se darrere d’un relat per tractar de debilitar-nos als qui, des de la responsabilitat, estem tractant de posar solucions als problemes que precisament ells han provocat, assumint des del primer dia l’obligació imperant de prendre decisions difícils.
Ara bé, tot i esta situació que patim i que afecta l’ajuntament de totes i tots pense que tampoc cal dramatitzar. Els suecans i les suecanes hem de ser capaços d’afrontar esta realitat amb maduresa i seguir actuant en conseqüència. Perquè admetre els problemes no és una feblesa: és el primer pas per a solucionar-los. I això, malauradament, sembla que tots no ho tenen tan clar.
Davant el negacionisme polític de l’oposició de Sueca no cap la indiferència, cal combatre’l amb fets, amb pedagogia i amb una ciutadania crítica que no es conforme amb veritats a mitges.
Perquè, al cap i a la fi, per més que es negue una crisi, esta no desapareix. Prova d’això és que totes i tots estem pagant les conseqüències.
