OPINIÓ · Alumnat de 2n d’Integració Social de l’IES Joan Fuster
Bona vesprada, en un dia tan assenyalat com hui, en el qual commemorem el DIA INTERNACIONAL PER A L’ELIMINACIÓ DE LA VIOLÈNCIA DE GÈNERE, volem agrair la presència de totes les persones ací reunides.
L’alumnat del Cicle Formatiu de Grau superior en Integració Social de l’Institut Joan Fuster de Sueca procedim a llegir el manifest que té com a finalitat alçar les nostres veus en un clam unànim per posar fi a totes les formes de violència que patim les dones arreu de tot el món. Aquest manifest és una declaració del nostre compromís amb la justícia, la igualtat i la dignitat humana.
Avui alcem la veu perquè el silenci mai més siga còmplice i recordem una realitat colpidora on milers de dones arreu del món viuen sota l’ombra de la por, víctimes d’una violència que no coneix fronteres, edats, classes socials ni cultures.
Cal recordar, que la violència de gènere és una forma de violència que s’exerceix contra una persona en funció del seu gènere, sent les dones les principals víctimes, a causa de les desigualtats que històrica i estructuralment es deriven d’eixes normes patriarcals que es venen perpetuant. Tracta d’una violació dels drets humans que abarca múltiples formes de propiciar-se i va, des de la violència més subtil i encoberta, fins a l’agressió física, psicològica, sexual, econòmica i simbòlica, més evident.
En el que portem d’any, 40 dones han estat assassinades, 6 d’elles a la Comunitat Valenciana. Des de 2003, són 1.284 dones, una dada que ens deixa una mitjana de 60 dones per any. El nostre país ocupa el quart lloc amb més violència de gènere de tota Europa, on 1 de cada 2 dones residents de 16 o més anys ha patit violència al llarg de la seva vida pel fet de ser dones. Més de 2,8 milions de xiquetes i dones residents a Espanya de 16 o més anys han patit violència sexual en algun moment de la seua vida, sent les dones en situació de discapacitat i les dones migrants les que sofreixen la major violència física i/o sexual per part de les seves parelles.
Aquestes no són sols una xifra, ni una estadística freda. Són vides trencades. Són somnis esquinçats, esgarrats. Ens neguem a normalitzar el dolor, a girar la mirada quan les cicatrius no són visibles o quan les denúncies callen per vergonya, per culpa o per por. Avui clamem un crit unànime que ressone per tot arreu: prou violència, prou silenci. No hi ha excuses. No hi ha justificacions.
No normalitzem tindre por d’anar sola pel carrer, a haver de cridar una amiga quan tornem a casa per la nit; no normalitzem no poder vestir com vulguem, no poder expressar i sentir, no poder ser lliures; no normalitzem el qüestionament continu o rebre comentaris i expressions que amaguen un pes masclista darrere; no normalitzem eixa imposició dels rols sexistes que imiten models basats en la desigualtat i prejudicis de gènere, que perpetuen i faciliten relacions de poder desigual que poden acabar en violència.
Així, la violència cap a les dones no és un problema individual; és una ferida oberta en el cor de la societat. Entre totes i tots podem fer que aquest crit es transforme en acció, ja que és un problema global que requereix una resposta global. Cridem la comunitat a unir-se en la lluita, proporcionant suport i recursos a les iniciatives locals i nacionals.
Exigim la implementació de programes educatius que promoguen la igualtat de gènere i la no-violència des d’una edat primerenca. És fonamental educar a les noves generacions perquè comprenguen la importància del respecte i la igualtat.
Sol·licitem la creació i l’enfortiment de serveis de suport per a les víctimes de violència. Això inclou refugi, assistència legal, atenció mèdica i psicològica, i programes de reintegració social, entre d’altres.
Demanem als governs aprovar i fer complir lleis que protegisquen les dones de totes les formes de violència.
Demandem estratègies integrals de prevenció i protecció que incloguen campanyes de conscienciació pública, suport comunitari i la col·laboració de múltiples sectors de la societat.
I sobretot exaltem a tota la societat per a que aquest manifest siga un crit a totes aquelles persones que creuen que un món sense violència és possible. Perquè cada acció, per xicoteta que semble, sempre suma. Perquè juntes i junts podem dir prou. Aquest és el nostre compromís; una vida lliure de violències és un dret, no un privilegi.
Gràcies!
