OPINIÓ · Pilar Moncho, portaveu del Grup Municipal Compromís
La casa de Virtudes Cuevas a Sueca no és només un immoble situat al carrer Magraners. És un espai carregat de dignitat, de dolor i de resistència. Va ser cedida en vida perquè es convertira en un museu de memòria històrica, ara ja fa més de 23 anys, per recordar les barbaritats del nazisme i del feixisme. La idea de convertir-la en un espai museístic no és una ocurrència recent ni una bandera partidista: és la voluntat expressa d’una supervivent.
Per això resulta especialment incomprensible —i profundament incoherent— el vot en contra del Partit Socialista en la Diputació de València a la modificació de la subvenció nominativa de 20.000 euros destinada a redactar el projecte museístic. Parlem d’un primer pas tècnic, modest, però imprescindible per a començar a fer realitat allò que es va acceptar formalment el 2010 amb l’herència. No era una votació ideològica. Era una votació de coherència.
El socialisme a l’Estat espanyol ha fet de la memòria democràtica una de les seues grans banderes. Ha impulsat lleis, ha reivindicat les víctimes del franquisme, ha apel·lat reiteradament al “mai més”. Però quan arriba l’hora de traduir aquests principis en accions concretes, tangibles i locals —quan es tracta de donar forma a un espai que explique la història d’una dona que va lluitar contra el feixisme i va sobreviure a l’horror— vota en contra.
No es pot defensar la memòria des de la tribuna i desatendre-la en el territori. No es pot parlar de dignitat històrica mentre es bloqueja el primer pas per materialitzar-la. La política és també prioritzar. I en aquesta votació, el Partit Socialista va prioritzar l’estratègia per damunt del símbol, el càlcul per damunt del compromís.
En canvi, Compromís aparcarem les diferències polítiques per alinear voluntats a les diferents administracions: Ajuntament i Diputació. I ho férem per un exercici de coherència amb el nostre discurs històric de defensa de la memòria democràtica, coherent amb el treball fet en altres institucions i, sobretot, coherent amb la posició de Compromís per Sueca, que des de l’àmbit municipal ha defensat reiteradament la necessitat de fer realitat aquest museu.
Compromís ha entés que aquesta no és una batalla partidista, sinó una qüestió de responsabilitat històrica. Que la casa de Virtudes no és patrimoni d’un govern ni d’un partit, sinó del poble. Que els objectes conservats —la documentació, les fotografies, fins i tot l’uniforme que va portar a Ravensbrück— no poden continuar dormint en arxius indefinidament, i que mereixen, un tractament, cura, i que servisquen per a contar la història de Virtudes.
El vot en contra de Vox no sorprén. La seua posició sobre la memòria històrica és coneguda. Però que el Partit Socialista coincidira en aquesta votació amb l’extrema dreta,encara que siga per motius diferents, genera una imatge política difícil de justificar davant la ciutadania progressista.
La memòria no pot dependre d’una estratègia parlamentària. O es defensa sempre, o es buida de sentit. I en aquesta votació, alguns han demostrat que entre el discurs i el gest encara hi ha un abisme. Ara ens preguntem que opina el Partit Socialista de Sueca sobre aquest assumpte.
