La joventut agrària valenciana reclama suport real i major rendibilitat segons un estudi dut a terme per La Unió Llauradora i Ramadera
La necessitat d’un suport més real, una formació pràctica adaptada i una major rendibilitat emergeixen com els pilars fonamentals per garantir el futur del camp valencià. Així es desprén d’una exhaustiva enquesta realitzada per La Unió Llauradora i Ramadera entre agricultors i ramaders joves de la Comunitat Valenciana, duta a terme entre el 15 de maig i el 30 de juny. Els resultats dibuixen un col·lectiu actiu, conscient dels seus reptes i amb una clara voluntat de transformar el model agrari actual.
L’estudi revela un perfil majoritari de joves entre 30 i 40 anys (57,1%), el que evidencia una incorporació tardana al sector. Alarmantment, els menors de 30 anys amb prou feines aconsegueixen el 9,5%, una “crida d’atenció urgent sobre la falta de relleu generacional”, segons la Unió. Malgrat això, més del 60% dels enquestats acumula més de sis anys d’experiència agrària, un senyal de consolidació que conviu amb un 23,8% de noves incorporacions que requereixen un acompanyament ferm en els primers anys.
Els cultius més representats entre els joves agricultors valencians són els cítrics (33,3%), les hortalisses (23,8%) i els fruits secs (9,5%), acompanyats d’altres produccions com caqui, olivar o arròs, la qual cosa exigeix enfocaments diferenciats per a cada realitat productiva.
Pel que fa a la formació, les prioritats són clares: es demana formació pràctica i adaptada, amb un interès especial pels tallers en finques innovadores (61,9%), els cursos online (57,1%) i les sessions presencials (42,9%). Els continguts més sol·licitats inclouen les ajudes de la PAC i la burocràcia (71,4%), l’agricultura ecològica (47,6%), el quadern digital, la comercialització i la gestió fiscal-laboral.
La baixa rendibilitat (66,7%), l’alt cost de producció (61,9%) i els preus baixos en origen (47,6%) són els grans obstacles assenyalats per la joventut agrària. A aquests s’hi sumen l’amenaça del canvi climàtic, l’excés de tràmits administratius i la competència deslleial de tercers països.
Demandes
Els joves reclamen a La Unió Llauradora i Ramadera un paper proactiu, demanant assessorament tècnic continu, formació específica en agricultura ecològica i resiliència climàtica, trobades juvenils, major visibilitat del col·lectiu i suport administratiu per accedir a ajudes.
Cap a les administracions públiques, les demandes se centren en mesures estructurals concretes: la garantia de rendes agràries dignes, ajudes inicials per a la incorporació, preus justos en origen, major visibilitat institucional, més formació tècnica, i la creació de bancs de terres i maquinària. Així mateix, exigeixen una reducció dràstica de la burocràcia i la protecció del sòl agrari enfront de macroprojectes que amenacen el territori.
L’enquesta també revela un alt grau de predisposició a participar activament en un grup jove dins de l’organització, amb un 38,1% ja interessat, un 28,6% que ho consideraria si es facilités la participació i un 14,3% ja implicat. La creació d’espais àgils i amb un impacte real es considera clau per consolidar esta participació. Més enllà de les peticions principals, molts joves han manifestat preocupacions relacionades amb la defensa del territori, la necessitat de finançament accessible, la recuperació de coneixements tradicionals i una crítica al model comercial actual.
En paraules del secretari general de La Unió, Carles Peris, “esta enquesta ens reafirma que hi ha una joventut agrària preparada i amb visió transformadora. No podem fallar-los. El relleu generacional no només passa per facilitar la incorporació, sinó per garantir la permanència digna i viable de qui aposta per viure del camp”.
