OPINIÓ · Pilar Medrano, Pense Pensions Dignes
El 15 de juny, data oficial de l’ONU, és el Dia Mundial de la Presa de Consciència sobre l’Abús i el Maltractament en la Vellesa, que se celebra cada any des de 2011. L’objectiu no pot ser més clar: conscienciar i denunciar el maltractament, abús i sofriments als quals són sotmeses moltes persones grans (ancians i ancianes) arreu del món.
No sé vosaltres, però hi ha paraules que, quan les escoltem per primera vegada, fins i tot sense saber el seu significat, ens resulten agradables a l’oïda i d’altres que, pel contrari, les percebem com un insult.
Doncs, aquest mot, “edatisme”, n’és un. A més acompanyat del significat, encara em confirma més aquesta sensació. Segons el Diccionari Normatiu Valencià “edatisme és la discriminació per raó d’edat i més especificament la que pateixen les persones d’edat avançada especialment quant a l’atenció sanitària”.
Però la realitat és que aquesta discriminació és un maltractament en tota regla i no només en l’atenció sanitària, és “un maltractament psicològic, econòmic, físic, per abandonament, per negligència, és la violació constant dels Drets humans”, com denuncien les companyes de la Comissió de la Dona de COESPE.
El més trist de tot és que sovint l’edatisme comença en la pròpia família, fills i filles que després d’una malaltia greu del pare o de la mare els acullen a casa, però que no li dediquen la mínima atenció, poca comuniciació, poca cura, i acaben sentint aquest maltractament molt més dolorós perquè són els seus i les seues, aquelles personetes que un dia tingueren, criaren amb l’amor més gran que ens puguem imaginar, per les quals haurien donat la vida sense pensar-s’ho, els éssers més importants de l’univers!
I com sempre, les dones són les més perjudicades. Segons les dades de l’any passat, s’han enregistrat més de set-cents casos de maltractament a persones majors, dels quals el 66% són dones (per ser més longeves) i el 34% homes.
Al maltractament familiar, hi hem d’afegir el maltractament Institucional, amb pensions tan baixetes que mantenen milions de pensionistes en la pobresa, sobreto les dones que en la majoria perceben pensions de viduïtat o pensions no contributives.
No s’entén que no s’acabe amb aquesta discriminació apujant la pensió mínima a 1080€, conforme reivindica el Moviment Pensionista a tot l’Estat i que les vídues cobren el 100% de la pensió del marit o de la parella morta. En la pandèmia de la Covid, hem assistit bocabadats a la mort de milers de persones majors en les Residències de la tercera edat, abandonades a la seua sort, aïllades en les seues habitacions. Segons dades oficials, al 29 de febrer de 2023, 34.000 persones havien mort a les Residències, més de 10.000 sense proves diagnòstiques.
No s’entén que després d’aquestes morts, no només no van prosperar la major part de les denúncies de familiars i associacions, sinó que segons la fiscalia del Tribunal Suprem (en aquest cas de Madrid), “va sol·licitar l’arxiu de la querella contra la presidenta de la Comunitat de Madrid, Isabel Diaz Ayuso, en no apreciar indicis de delicte d’homicidi imprudent i tracte vexatori” (Europa Press, 23/10/2020). Amnistia Internacional denuncia el 25 de gener de 2023, que “quasi tres anys després de l’inici de la pandèmia i del decret sobre l’estat d’alarma, amb 35.000 morts de persones majors de residències, l’abandonament sofert pels seus familiars i la impunitat romanen de forma generalitzada en les institucions de l’Estat. L’absència de mecanismes i procediments adequats per saber el que va ocórrer en les residències de majors durant la pandèmia continua avui en dia i no hi ha indicis que vaja a canviar, incloent-hi les instruccions i/o protocols discriminatoris que impediren que milers de persones reberen assistència sanitària”
No s’entén que “l’abandonament patit per les famílies i la impunitat siguen patents en sis institucions de l’Estat. Ni Govern central, ni autonòmic, ni Congrés dels Diputats, ni la Fiscalia General de l’Estat, ni Defensor del Poble, ni el Consell General del Poder Judicial han fet els deures per modificar aquesta situació i indemnitzar les víctimes, els drets de les quals han sigut violats”, segons Esteban Beltrán, director d’Amnistia Internacional a Espanya.
No s’entén que no es protegisca més i millor la tercera edat i sobretot la quarta edat (eixos anys en què les persones de la tercera edat esdevenen totalment o parcial dependents), amb la creació en els Centres de Salut i a tots els hospitals de l’especialitat de Geriatria.
No s’entén que es tracte a tothom igual en les administracions públiques ( com en el cas de l’INSS) i encara en alguns bancs sense tenir en compte la bretxa digital, i no s’atenga presencialment les persones majors.
És el meu desig que aquest 15 de juny no siga una mera data en el calendari, i tinc l’esperança (aquesta paraula em sona meravellosa) que siga la presa de consciència i el principi de la fi de l’abús i maltractament en la vellesa, que es faça justícia social amb totes les persones majors, que les institucions no giren el cap i afronten la injustícia comesa amb totes les víctimes mortes en les residències per no rebre l’assistència sanitària.
Pilar Medrano
Pense Pensions Dignes
