Divendres, 9 desembre, 2022
IniciCultura'El Hormigón' i el curt 'La última Navidad del universo' s’emporten els...

‘El Hormigón’ i el curt ‘La última Navidad del universo’ s’emporten els premis SHIT del CIM

El festival de cinema més friqui tanca la seua 9a edició amb un èxit d’afluència de públic i reivindica les produccions “mal fetes”

El Festival de Cinema de Merda de Sueca (CIM) qualificat per la crítica especialitzada com “el festival de cinema més imbècil d’Europa” va concloure l’edició de 2022 amb un “èxit aclaparador”. Enguany el CIM s’enfrontava a la seua resurrecció postpandèmica i ho va fer amb una proposta de 80 curtmetratges i 7 llargmetratges vinguts de més de 25 països dels cinc continents.

Entre el 22 i el 25 de setembre, a Sueca es va poder veure “la veritable màgia del cinema, completament nua de tots els artificis imposats pels pressupostos elevats i els grans mitjans”, segons indicaren des de l’organització.

El CM Bernat i Baldoví (Cine Lido) abans d’una de les sessions.

El resultat va ser d’un èxit inesperat per a un festival encara jove (9 edicions), ja que va enregistrar l’afluència més gran de públic de la seua història, va multiplicar el seu voluntariat i va comptar amb una xifra rècord d’engrescament tant a les xarxes socials, als mitjans de comunicació, i com no, al pati de butaques.

La programació va brillar amb llum pròpia en el certamen d’enguany; velles glòries del trash i la sèrie Z mundial van tornar a la pantalla del Cine Lido de Sueca junt amb les noves promeses del gènere. D’esta manera, “vell i nou es donaven la mà en una simbiosi perfecta i l’espectacular palmarés dona bona prova del gran nivell del festival, tant per dalt com per davall de la classificació”.

Els indestructibles David Muñoz i Adrián Cardona van tornar a reivindicar el CIM com el seu particular vedat de caça. Guanyaren amb Brutal Relax, guanyaren amb Fist of Jesus i van tornar a guanyar enguany amb el curtmetratge La última navidad del universo, “una festa de gore salvatge, amb imaginatives amputacions, hòsties i evisceraments marca de la casa i un regust frikarro que mescla Mad Max amb Santa Claus”.

Però el CIM Sueca és un viver de noves referències i un (fins ara) desconegut jove mexicà, Edgar Javier Torres Carbajal, va donar el colp en imposar-se amb el seu llargmetratge El Hormigón. “Una apoteosi d’acció i fantasia, amb extraordinaris descobriments narratius i visuals, desconstrucció fílmica i animalades com a pans, que va deixar al públic absolutament sense alé”.

Els premis MORRALLA (atorgats a les obres amb menys puntuació del públic) en curtmetratges van estar més renyits que mai, amb pesos pesants de la talla del basc JJS, els americans Boethin i Brown i l’italià Vittorio Caratozzolo, qui a les postres es va imposar com a fanal roig de la classificació amb el seu sorpressiu curtmetratge L:U:I:S, “capaç de causar despreniments de retina”.

Pel que fa al llargmetratge, esta vegada no hi va haver competència possible, el film Corazones en llamas 4, “un thriller amb diàlegs de cinc-centes pàgines”, obra de l’argentí Joanjo Martínez va obtindre la puntuació més baixa mai vista en el festival des de 2016. El palmarés es va completar amb fins a nou mencions especials que l’organització va voler atorgar a diferents peces que havien destacat sobre la resta.

El llistat complet de premiats es pot consultar a la web del festival (www.cimsueca.com). Segons indicaren els organitzadors, el CIM “és un festival únic en el seu estil, mirant directament a la cara del cinema més desagradable, ací el públic no paga l’entrada ni els cineastes la seua participació, no hi ha jurat i tots els premis els dona l’audiència, el show està a la pantalla de projeccions i al pati de butaques, les guanyadores són les millors, i també les pitjors produccions.

Totes les persones que el fan possible són voluntàries i l’exigu pressupost es destina íntegrament als premis en metàl·lic”. Esta proposta arriscada i radicalment alternativa ha calat fort en una audiència feroç i fanàtica que retorna cada any desitjosa de viure l’experiència del cinema “mal fet”. “Gaudeixen amb els errors dels altres, perquè l’esperit del CIM a tots iguala, com a humans que som tots cometem errors i mostrar-los públicament és una catarsi visceral d’eufòria i festa que resulta imprescindible en este món de falses aparences i de perfecció forçada”, asseguren.

spot_img

Més llegits