Dilluns, 8 agost, 2022
IniciOpinióNo al terrorisme masclista, no a la violència vicària

No al terrorisme masclista, no a la violència vicària

OPINIÓ · Dimas Vázquez, alcalde de Sueca

Ens trobem davant del primer trimestre de 2022 i continuem igual o pitjor que en anys anteriors, pel que fa a violència masclista. El temps passa, però la situació crítica de les dones en este món no ho fa. Són dones i fills, de generacions distintes en el temps, però pròximes en la manera d’acabar les seues vides. La violència masclista no sap d’edat ni de generacions, com podem comprovar dia a dia. Este problema social no està solucionat ni es té encara la suficient consciència sobre ell com per a poder denunciar-ho en el moment en què es percep, d’una manera personal o pròxima. 

Els maltractadors continuen solts, impunes en una societat que només els acusa quan ja han llevat la vida a la seua parella, exparella, o als seus fills o filles. Ací ja s’arriba tard. No semblen innocents, que en un moment donat perden la raó i no saben el que fan, sinó que de vegades ho planifiquen i ho executen perfectament. No poden suportar, que la dona ja no estiga baix el seu domini. Però, si perquè tinga un sofriment major ha de llevar-li la vida als seus propis fills/es, ho farà. Ningú pot dir que era un bon pare, com sentim de vegades. Això és jugar a la “ruleta russa”. Un maltractador mai podrà ser un bon pare. Ha quedat demostrat en molts casos. 

La violència vicària s’ha emportat a 40 innocents des de 2014. La modificació legal per a protegir els menors víctimes de violència vicària, és la nova llei de protecció a la infància, que va entrar en vigor este juny passat. I preveu que, en els casos de violència de gènere, se suspenga el règim de visites dels presumptes maltractadors, si es dicta una ordre de protecció per a la mare, i existeixen indicis de què els menors han presenciat el maltractament. Però, què ocorre quan no hi ha denúncia pel mig? Com es cuida a eixa dona i als seus fills? Per això, cal fer costat a totes les víctimes de violència masclista, amb la seguretat que existisca una empara legal i social real. A moltes dones els falta seguretat i confiança perquè no veuen que l’únic camí per a salvaguardar la seua vida i la dels seus fills és la denúncia. Les dones continuen sent l’objectiu principal de les frustracions d’alguns homes, que veuen a les seues companyes o excompanyes com a objectes febles i fàcils de controlar. En el moment en què noten perdre eixe control, sorgeix la ira, l’odi… 

El passat dilluns 4 d’abril, la ciutat de Sueca, concentrada a la plaça de l’Ajuntament, va dir no al terrorisme masclista, va cridar en alt no a la violència vicària. Una violència vicària cruel, dolorosa i covard per aquell que l’executa. Una violència vicària, que sols pretén fer-li mal a la mare, soterrant-la en vida, per assassinar a un fill. El passat dimarts, ens desplaçarem a Cullera a dir adéu a Jordi, un xiquet d’11 anys que es va trobar en el lloc equivocat i amb un individu que mai es podria descriure com un pare. El final ja el coneixen tots i totes. 

La condemna dels ciutadans es queda curta i les paraules qualificatives són difícils de trobar quan pensem en com li han llevat la vida a un ser d’11 anys amb tota una vida per davant. Però tot açò, també ens ha de fer plantejar què estem fent mal… Per què cada vegada més, ens trobem en casos tan violents com el del passat diumenge? Què passa per algunes ments per a plantejar-se una barbàrie com l’assassinat de Jordi? Com a Ajuntament, li plantegem a les institucions superiors que tenen les competències que estudien i valoren tot el necessari per a erradicar cada vegada més tots estos casos de violència masclista i vicària. Però, al mateix temps, els plantegem també que una vegada els veredictes siguen ferms, en tota esta bestialitat de violència, les condemnes siguen exemplars i completes. 

Per a finalitzar, com a Ajuntament, en veu de tot el consistori i en representació de la ciutat de Sueca, denunciem i condemnem en majúscules la forma més extrema de violència masclista com és la violència vicària. On els fills passen a ser l’objecte que permet provocar el dolor extrem en les mares. Un dolor extrem que els maltractadors saben que persistirà tota la vida. Un dolor que farà que les dones es puguen sentir culpables per no haver sabut protegir a les seues filles i fills. Un dolor que sentim tots, a Sueca i a Cullera, per la més que cruel mort d’un àngel d’onze anys, de nom Jordi, i que sempre estarà en el cor de tots nosaltres. Des d’ací li enviem en nom de Sueca, El Perelló i el Mareny de Barraquetes tot el suport i l’afecte a la família, als amics, als companys del col·legi, als seus professors i a tot aquell que a Jordi mai li haguera fet cap de mal.

Més llegits