Dimarts, 9 març, 2021
Inici Opinió Són les persones, no les sigles

Són les persones, no les sigles

OPINIÓ · Grup Municipal Compromís per Sueca

La política local és el territori on més influeixen les relacions personals que, sovint, passen per damunt de les raons ideològiques. Per això, moltes vegades es produeixen pactes que a primera vista semblen inexplicables. Però quan furgues un poc, apareixen animadversions o amistats, que fan comprensibles algunes decisions, estranyes per a qui no coneix eixes circumstàncies.

Fa uns dies l’actual alcalde de Sueca, el senyor Dimas Vázquez, ens obsequiava amb una columna d’opinió, plena de mitges veritats, obvietats i tractament parcial de la història.

Comença al·ludint al Pacte del Botànic i a les diverses reunions que mantinguérem amb ell abans de la investidura. I comença mentint: només hi hagué una reunió, en la qual ells es tancaren en banda a negociar res (clar, ja tenien un pacte signat amb PP i Ciudadanos) i no volgueren tornar a parlar amb Compromís.

Continua amb la suposada infracció del Pacte del Botànic de 2015, quan este pacte va ser d’àmbit autonòmic, no local. I si en 2015 Compromís no pactà amb el PSOE fou pel que havia passat durant la legislatura de 2011-2015.

En 2011 la llista de PP (encapçalada, per cert, pel senyor Carlos Ramírez, actual regidor de Ciudadanos), va traure 10 regidors i es quedà a pocs vots d’aconseguir la majoria absoluta. Els altres tres partits amb representació municipal, Compromís, PSOE i GISPM, decidiren fer un pacte, de forma legítima i legal, perquè així ho preveu la llei electoral, i deixaren al PP en la oposició (per cert, la senyora Célia Beltran fou escollida regidora del PP en eixa legislatura i acabà sent trànsfuga).

Les regidores i regidors que visquérem eixa legislatura la recordarem tota la vida, per l’actitud deslleial d’una part important del grup municipal socialista, en especial de l’actual alcalde i de la primera tinent d’alcalde. En lloc de treballar en equip, es dedicaren a gestionar les seues “porqueretes” (paraules textuals de la senyora Egea), i arribaren a votar més d’una vegada en contra de l’equip de govern del que ells mateixos formaven part. Només les ganes d’acabar amb bé la legislatura, permeteren que s’arribara a 2015.

I el poble de Sueca premià a Compromís i al GISPM per la seua gestió, i les dos formacions pujaren en vots i en escons. Si teníem la majoria absoluta, perquè havíem de pactar amb unes persones que ens havien demostrat la seua deslleialtat? Posàrem per davant els interessos de la ciutadania.

En 2019, Compromís revalida el seu resultat, però el GISPM perd un regidor, cosa que feia impossible repetir la majoria absoluta. Ja amb un Pacte del Botànic local signat, i malgrat la mala experiència de 2011, a qui primer es dirigeix Compromís és al PSPV-PSOE. Més amunt ja hem contat com anà la cosa. Després de la negativa del PSOE i legitimats pel resultat electoral, Compromís contactà amb la resta de grups municipals, per veure si era factible un govern minoritari amb suports puntuals. Però com PP i Ciudadanos ja havien pactat amb el PSOE, no fou possible. I és que esta era l’última oportunitat de Dimas Vázquez per ser alcalde: ja havia sigut cap de llista en tres ocasions i el relleu estava a la vista.

Per embolicar un poquet més, el senyor Vázquez cita les investigacions de l’Oficina Antifrau. Acabem de vore en què acaben las denúncies falses: en el sobreseïment d’un cas contra Joan Baldoví i Raquel Tamarit. Posem la mà en el foc per la gestió impecable de Raquel.

I acaba amb el pecat original del Bloc: el pacte de l’any 1999, quan el PP permeté amb el seus vots que l’alcalde fora el candidat comunista de la coalició EPI-BLOC. Li recordem al senyor Vázquez que la història local no començà eixe any, sinó que el rerefons d’aquella estranya situació venia de molt més lluny. Concretament de 1987, quan el primer alcalde socialista de Sueca preferí pactar amb la dreta enlloc de fer-ho amb el Partit Comunista, per problemes personals entre els candidats. I més a prop, en 2003, l’alcalde socialista també va excloure del pacte de govern al BLOC, preferint a altres candidatures, entre elles una de dretes.

A Sueca hem viscut pactes de tots els colors, perquè les afinitats personals van més enllà de la ideologia, com també passa en moltes altres ciutats i pobles.

Compromís ha assumit que en esta legislatura li toca jugar el paper d’oposició i per això no pararà de denunciar lleialment l’acció de l’actual govern. Perquè hem tornat a les “porqueretes”. Com a mostra palpable tenim al senyor José Luis Ribera, que fa i desfà amb les seues competències, posant en perill a tot el col·lectiu de caçadors de Sueca, fent-los creure que podien botar-se el toc de queda amb un permís inventat per ell, i sense cap validesa legal. O la “porquereta” d’urbanisme, d’erràtica gestió. O la de comerç, que deixa indefens a un gran sector econòmic local, proposant unes ajudes que després no arriben.

La nostra faena es controlar i fiscalitzar l’acció de govern, així com proposar mesures i iniciatives per a millorar la vida de suecanes i suecans. I ho farem amb totes les nostres forces, perquè així ens ho ha demanat la gent que ens votà.

Més llegits