Divendres, 22 octubre, 2021
Inici Llotgeta de baix Aromes i 9 d’Octubre

Aromes i 9 d’Octubre

Llotgeta de baix · Xavier Campillo

Tinc el dia lliure i visite Manuel, un vell amic i mestre meu que fa temps no veig. És migdia. Quan entre al col·legi dels salesians del carrer Sagunt, on vaig estudiar, m’envolta la retrobada fragància de l’aigua de colònia càndida. Es tracta d’eixa dolçor cítrica, floral, suau, fresca i alhora duradora. L’ambient del passadís que creua tot el col·legi és un combinat d’essències mediterrànies: tarongina, berbena, lavanda, menta… Una sensació de benestar i frescor.

El perfum subtil és també olor de bata blava, o rosa, de paper d’alumini que embolica l’entrepà, un bollet amb carabassat o codonyat. En eixir al pati, canvia la sentor. Flaire de cuina, de pasta italiana amb tomaca, d’ou caigut i creïlles, de pell de taronja, de confitura o de paella.

Els efluvis interiors augmenten, i ara és el ranci greixinós on la roba adolescent s’amuntega. Pel celobert diminut un xiquet passa empolsat de terra i un altre va amb un genoll xorrant sang. A l’aula, olor de maquineta d’esmolar la punta al llapis, barreig de fusta i mineral, i de goma d’esborrar, rosegada i desfeta en miques d’errors puerils.

L’aroma de l’aula té un punt de nostàlgia serena i ingenuïtat. Té aquell punt que ara m’aboca a la malenconia: quants anys i afanys! 

Ací i allà olor a paper, a llibreta de molla metàl·lica, a llibres rebregats, a tinta i cola, a plàstic i estoig. Els llapis de colors Alpino fan efluència diferent dels llapis d’escriure, més cremosa i dolça. Llepolia sintètica, sentor química de retolador. Fragància de fulles de morera, de cuir de pilota, de sola de sabata i d’espardenyes de careta. Olor de tardor: pluja, bassa i vidre entelat.

Olor d’aula tancada, de guix, de pega, de cromo, de laboratori, de flauta, d’argila, de lleixiu, de sabó, d’aixella. Olor de gimnàs. Retrobe la memòria olfactiva de quan anava a l’escola de cagons o al col·legi: l’olor a tigre. Les olors sovint ens sorprenen en el moment més inesperat, i tot d’una ens traslladen als episodis més íntims de la pròpia història.

L’aroma de l’aula té un punt de nostàlgia serena i ingenuïtat. Té aquell punt que ara m’aboca a la malenconia: quants anys i afanys! Quantes coses han passat, o quedat pel camí! Hui, visitant el col·legi amb l’amic Manuel, l’inventari de records s’ha instal·lat al cervell. Irrecuperable sentor d’infància, fe de futur amarat d’aromes coneguts. Manuel fou el primer mestre que ens va parlar als alumnes del 9 d’octubre, i ho va fer de tal sublim estil que mai de la vida ho he oblidat.

Més llegits