ENTREVISTA · PREMSA COMARCAL VALENCIANA
Quan falten poc més de 20 dies per a les eleccions autonòmiques i municipals, el president de la Generalitat i candidat socialista a la reelecció, Ximo Puig, va rebre a l’Associació de la Premsa Comarcal Valenciana -on estan les capçaleres suecanes Estil i Suheca.com– en el Palau de la Generalitat i va tractar els assumptes de més actualitat de les comarques valencianes.
El nou Pla d’Ordenació dels Recursos Naturals de l’Albufera (PORN) continua sense fer-se efectiu i tota la zona continua sense poder créixer vegetativament. A este nou document que encara s’ha d’aprovar definitivament se li sumen les restriccions del Pla Rector d’Usos i Gestió del Parc Natural de l’Albufera (PRUG), encorsetant el municipi, que no pot disposar de sòl dotacional per a poder donar nous serveis a la ciutadania. Tindrà en compte Conselleria les peticions d’una localitat que té el 75% de la seua superfície dins del parc natural?
És necessari el diàleg entre les administracions i escoltar la ciutadania amb l’objectiu de preservar un espai natural d’un valor extraordinari com és l’Albufera i, al mateix temps, veure de quina manera es pot equilibrar per a permetre el creixement dels pobles que l’envolta. El PORN està actualment en exposició pública. La nostra voluntat és complir amb este objectiu d’equilibri que concilie tots dos interessos. Crec que és possible trobar este punt d’equilibri.
Com afronta esta nova cita amb les urnes?
Amb absoluta serenitat. Després de huit anys de govern, tots els indicadors socials i econòmics han millorat. Tenim encara problemes i qüestions pendents, evidentment, però quan fem balanç podem observar que tots els indicadors han millorat i no hi ha cap que haja empitjorat. En el pla econòmic, tenim 400.000 persones més treballant, després de situacions tan complicades com les de la pandèmia i la guerra. Som líders en exportacions i en l’arribada d’empreses estrangeres som la segona comunitat. En indicadors socials, hem reduït el fracàs escolar, hem aconseguit baixar l’índex de desigualtat i hem multiplicat per tres les ajudes a la dependència. Crec que la societat està més cohesionada.
Per tant, anem a eleccions i a la ciutadania li podem dir: anem cap a la prosperitat per a tots, mentre hi ha uns altres que proposen tornar enrere. Cal recordar que en 2015 la Comunitat Valenciana era el paradigma de la corrupció i l’atur. En estos moments és una comunitat que molts veuen com un mirall en el qual reflectir-se.
Com és possible que amb estos indicadors les enquestes els donen un empat o apunten possible canvi? Per què no arriba el missatge?
Les dretes espanyoles estan obsessionades a intentar traslladar a l’opinió pública que això té a veure amb les eleccions generals, que és un menyspreu absolut a la realitat de la nostra comunitat. De fet, hi ha un dels dos partits de dreta que està en contra de les autonomies, vol eliminar-les. Volen traslladar el debat nacional a les eleccions autonòmiques, quan ens juguem molt als Ajuntaments i en la Generalitat, perquè és on es gestiona realment la vida de les persones.
Continuarà sent reivindicatiu per a aconseguir un millor finançament?
Per descomptat, el finançament no és un problema sol de la reivindicació valenciana, és una qüestió que afecta la pròpia estructura de l’Estat i a la igualtat entre espanyols. En estos moments, el problema és la falta de suficiència financera per al desenvolupament de l’estat autonòmic. Estos anys hem aconseguit que hi haja una certa unanimitat a reconéixer que la Comunitat Valenciana és la pitjor finançada al costat de Múrcia. Ara del que es tracta és que, sobre este diagnòstic, se li pose remei. Encara que en estos anys no s’ha canviat el sistema de finançament, hem aconseguit tenir més recursos per part del Govern d’Espanya, concretament, un 40% més, la qual cosa ens ha permés anar convergint amb la despesa mitjana d’Espanya. Ara mateix, gastem més en sanitat que la mitjana espanyola i també més en educació. La millora del finançament és irrenunciable si volem una Espanya ben articulada i en la qual no hi haja espanyols de primera, segona, tercera i quarta.
“La millora del finançament és irrenunciable si volem una Espanya ben articulada”
Com evolucionen les obres del Corredor Mediterrani? Hi ha possibilitat que la pròxima legislatura siga una realitat, encara que siga el tram que passa per la Comunitat Valenciana?
El Corredor és una infraestructura espanyola i europea, per tant, és una via fonamental que vertebra Europa. En el cas espanyol, no s’ha desenvolupat com es devia. Històricament, el sistema radial de comunicacions que tenim a Espanya crec que ha estat perjudicial. Ara bé, durant els últims s’ha avançat. En estos moments, estan totes les obres en marxa. En el 2025 esperem que estiga resolt el tram València-Alacant i posteriorment la connexió Alacant-Barcelona. Actualment, l’escanyament està en la connexió amb Catalunya; de fet, l’Euromed va pitjor que anava.
Què es pot fer per a evitar la despoblament que sofreixen molts pobles?
Per a molta gent, la Comunitat Valenciana no té un problema de despoblament, però la veritat és que sí que n’hi ha. Hem volgut posar en l’agenda el problema, amb la Llei antidespoblament i amb moltes accions conjunturals. Per exemple, hem instal·lat 144 caixers en altres tantes localitats que no tenien accés a este servei, hem aplicat programes per a acostar determinats serveis públics a localitats que no disposen d’ells, uns serveis que es presten de caràcter itinerant. També hem aconseguit que no es tanquen més escoles. A més, també hem acostat al màxim nombre de persones els serveis sanitaris i social. Això ho hem de complementar amb altres programes, per exemple, amb el programa de lluita contra els incendis, perquè siguen els agricultors els que puguen revaloritzar els terrenys abandonats i que siguen els agricultors els que es beneficien d’això, al mateix temps que fan una funció de prevenció, que és molt millor que invertir en l’extinció. En definitiva, cal canviar la mentalitat en molts aspectes, especialment, en matèria de normativa urbanística i funcionament de l’administració. Cal desburocratitzar el funcionament de l’administració, perquè no és el mateix un pla general d’ordenació per a un ajuntament petit que per a un gran. Hi ha ocasions, en els quals hi ha projectes molt interessants per a esta localitat, però que els mecanismes urbanístics els coarten.
Com evolucionen les obres del Corredor Mediterrani? Hi ha possibilitat que la pròxima legislatura siga una realitat, encara que siga el tram que passa per la Comunitat Valenciana?
El Corredor és una infraestructura espanyola i europea, per tant, és una via fonamental que vertebra Europa. En el cas espanyol, no s’ha desenvolupat com es devia. Històricament, el sistema radial de comunicacions que tenim a Espanya, crec que ha estat perjudicial. Ara bé, durant els últims s’ha avançat. En estos moments, estan totes les obres en marxa. En el 2025 esperem que estiga resolt el tram València-Alacant i posteriorment la connexió Alacant-Barcelona. Actualment, l’escanyament està en la connexió amb Catalunya; de fet, l’Euromed va pitjor que anava. És a dir, cal agilitzar al màxim possible les obres. Hi ha hagut retards que són difícils d’entendre. Per exemple, en el 2011, la doble plataforma València-Castelló estava adjudicada, però quan va arribar Rajoy la va parar i va caldre pagar una indemnització a l’empresa. Ara, quan s’ha représ el projecte, ha estat necessari tornar la Declaració d’Impacte Ambiental, que ara és més difícil, perquè hi ha més gent que s’oposa. D’altra banda, la finalització de la connexió en la Damunt serà molt important.
En cas de continuar una legislatura més, quin creu que ha de ser la relació de la Generalitat Valenciana respecte als mitjans de comunicació comarcals, que ajuden a vertebrar el territori?
És fonamental la comunicació de proximitat. Crec que el nostre territori, a més, el necessita. Crec que hem fet avanços, i farem més passos endavant, perquè estem absolutament convençuts que és necessari enfortir la comunicació per a tenir una societat formada i informada, en tots els àmbits, no sols en les grans ciutats. Des de la perspectiva valenciana, hi ha un problema afegit i és que la jerarquització dels problemes està vinculada a la jerarquització informativa de les grans cadenes. Aquí en la Comunitat passen coses, però si no passen en el moment en el qual este assumpte mana en l’agenda nacional, ja no surt en els mitjans. Això es pot veure cada dia. Crec que hem de fer un esforç per a solidificar tot el teixit comunicatiu valencià, que és feble, i aconseguir que els mitjans de comunicació comarcals, en molts casos microempreses, tinguen més potència.
Seria possible obrir noves línies de cooperació?
Sí, crec que sí. Es tracta de trobar l’espai adequat. Hi ha un problema, que no sols afecta la premsa comarcal, sinó a tota en general. I és que la normativa que actualment s’aplica és absolutament nefasta, perquè al final, el que es queda els diners és la central de mitjans, amb la qual cosa, és un contrasentit que l’intermediari siga el que guanye. Es va fer per a evitar l’arbitrarietat i que hi hagués més professionalitat, però al final qui decideix és la central de mitjans, que té uns interessos que normalment, no coincideixen. Jo he insistit, per activa i per passiva, que els mitjans comarcals han de ser inclosos en les campanyes. Cal continuar creant un espai de diàleg en este àmbit, per a veure quines iniciatives tenen suport legal per a poder aplicar-les.
